HISTÒRIA DEL PROJECTE
El Pla General Metropolità de Barcelona, aprovat el 1976, va crear 5 àrees estratègiques per al desenvolupament econòmic i social de la metròpolis i les va denominar centres direccionals.
El Centre Direccional de Cerdanyola n’era el més important en extensió i abast dels seus objectius. Comprenia 675 hectàrees, situades al centre geogràfic de la metròpolis –entre el nucli urbà de Cerdanyola i els municipis de Barcelona, Badia, Sabadell i Sant Cugat–, i estava destinat a concentrar activitats estratègiques per al desenvolupament econòmic i social del conjunt de la regió.
FASES DE L’ACTUACIÓ:
La transformació d’aquest extens àmbit s’ha desenvolupat en tres etapes:
PRIMERA ETAPA (200 ha)
Ubicació del Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és una de les universitats públiques amb l’índex de productivitat científica més alt d’Espanya i reuneix 40.000 estudiants i 4.000 investigadors i professors.
SEGONA ETAPA (60 ha)
Creació del primer parc tecnològic i empresarial de Catalunya: el Parc Tecnològic del Vallès, que actualment concentra més de 170 empreses i centres tecnològics.
TERCERA ETAPA (340 ha)
Unió de la universitat, el parc tecnològic i el nucli residencial de Cerdanyola mitjançant una plataforma d’innovació d’escala internacional, que inclou una infraestructura científica de referència europea –el sincrotró Alba– i una equilibrada barreja d’àrees de desenvolupament científic i tecnològic, habitatge, serveis i lleure.